...Caminante no hay camino, se hace camino a la PAC 3...
Comença Machado, però segueixo jo... Venim de la PAC 2, on hem fet una molt bona feina, sota el meu punt de vista. Jo personalment he assolit els següents objectius:
- He arribat a la meitat d'una assignatura amb una exigència que no m'esperava i he sigut capaç de fer les tasques entenent-les.
- He entrat a la UOC i ja sé com navegar-hi per la plataforma.
- He aprés coses que potser són útils pel dia demà.
- M'he entès amb persones que no he vist mai i hem tingut la capacitat d'efectuar totes les tasques què se'ns exigien.
- Sé com funciona Google Drive.
- Sé com funciona Google Sites.
- He conegut Zotero.
No sé què en dirà la resta de l'equip, però jo "he hecho camino al andar".
És cert que les qualificacions podrien haver anat millor, però no entra dins dels meus objectius ser perfecte, tot i què exigent si que ho soc.
Ara toca anar a la PAC 3, i l'afronto de la mateixa manera que la PAC 1 i la PAC 2, vull aprendre. Per fer-ho caldrà gaudir de cada moment i anar absorbint contingut a mesura què fem les tasques, la exigència serà part de la motivació per fer-ho i de ben segur que ho faré el més bé que pugui, però no pecaré de convertir-ho en obsessió.
Per acabar, afegiré un documental sobre la mort d'Iñaki Ochoa de Olza, on explica el significat de la frase que ell mateix va dir: "Subir una cumbre es como comerse una tarta y hacer cumbre es la guinda, si me como la guinda bien, si no, me he comido todo el pastel."
Ferran Vicente
Ferran,
ResponEliminabona reflexió, aquesta que no hem de perdre la finalitat de tot el que estem fent: aprendre. De vegades les presses, l'obsessió pels resultats ens fa perdre el que no hauríem de perdre mai: gaudir de l'aprenentatge!
Ferran ets una caixa de sorpreses! Primer Beethoven, ara Machado... Estic totalment d'acord en que l'objectiu és aprendre i que la millor nota és la que un mateix es posa quan se sent satisfet de la seva feina. Jo estic contentíssima i orgullosa de tot el que he aprés i sí que a vegades m'obsessiono (però gaudint, no sé si m'explico) però no per les notes sinó per aprendre i aconseguir fer les coses per mi mateixa (ja heu vist que fins que no em surt una cosa no paro).
ResponEliminaEl pastís segur que ens l'acabarem menjant...però la "mona" ja ens l'hem menjada!
Hola Ferran.
ResponEliminaFelicitats per l’entrada, molt interessants les teves reflexions!!
Al igual que tu, penso que l’important de l’assignatura és aprendre i disfrutar de lo que estem aprenent. Per lo tant fantàstic si cada dia et pots sentir satisfet d’haver après una cosa més.
Continuem fent camí!!
Irene Borràs (Grup Competències Digitals)