...El ojo que todo lo ve (Ojo de la providencia) ...
Si, es una pel·lícula vella, ja ho sé... Tranquils que no faré espòiler...
Us he afegit els primers 7 minuts de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "La ventana indiscreta". Us sentiu identificats amb la dona en roba interior?
Portem unes setmanes interactuant entre nosaltres, fent una sèrie de tasques bastant dirigides i pautades, però sempre hi ha algú mirant...
Volia parlar d'aquesta sensació de continua avaluació, o com es diu formalment: "Avaluació continua". Des de que vaig començar a la UOC totes les tasques són avaluables, i en cert part és lògic ja que d'alguna forma s'ha de valorar la nostra feina no presencial.
Aquesta sensació no em causa cap mal, però a vegades si que és un extra de pressió que potser en les meves tasques diàries a la feina no tinc (en aquest sentit soc afortunat).
Ja que parlem del tema... Heu vist el Show de Truman?
Ara ens toca introduir-nos en el mon del Big Data, de moment com a introducció. Però la meva primera reflexió és: imagineu un mon en el què som els productors del "Show de Truman", l'home que mira per la finestra a "La ventana indiscreta" i "El ojo de Sauron"?
El Big Data és capaç de llegir i interpretar dades no estructurades i predir resultats futurs mitjançant algoritmes estadístics. També és capaç de llegir informació de diferents fonts d'informació, per tant, un administrador de Big Data, pot arribar a tenir accés a tota la informació de la organització...
Tornaré a formular la pregunta...Us sentiu identificats amb la dona en roba interior?
GUAUUUU... quina entrada. Sense paraules. A dos quarts de vuit del matí entro al blog per veure les novetats i no sé si agafar el meu café amb llet o fer-me unes crispetes. GUAUUU...una entrada per reflexionar. El que passa que estic una mica adormida ...
ResponEliminaDes de que vam començar a decidir que el nostre treball es centraria en el Big Data i al profunditzar una mica en el tema, he constatat que realment ens observen i si, en alguns casos som "la dona en roba interior": en les recerques d'internet, quan visito les xarxes socials, en la localització del móbil....i ARA, escribint en el blog.
Bé, ja tinc una reflexió més que fer en el dia...i pel.lícules que tornar a veure el cap de setmana.
Molt bona feina.
Susanna
M'afegeixo a la Susanna, molt bona entrada, Ferran!
ResponEliminaJo sí que de vegades em sento com "la dona en roba interior" i tinc ganes d'apagar el wifi i l'ordinador. Per exemple, ja soc bastant reàcia a enviar fotos personals per Whatsapp: a partir del punt que les poses a la xarxa deixes de tenir-ne control. També em posen molt nerviosa els anuncis "personalitzats" que m'apareixen al navegador en funció de les cerques que he fet.
Tot i això, penso que llegint sobre el Big Data descobrirem aspectes que ens semblaran positius i vàlids. Som-hi!