Aquesta frase me la podria aplicar a mi mateixa, però a la meva edat si li dic això a la meva mare, que ni tan sols sap que és un blog, em dirà: "Has perdut la xaveta". JO???...si fins hi tot ens vénen a les sèries de televisió que hi ha gossos que tenen un blog!
El que no és d'estranyar és que alguna de les meves filles m'ho diguin doncs ja començen a ser seguidores d'alguns blogs de moda i de no sé de què més...on les seves blogueres semblen serps encantadores que enganxen a la gent a seguir-les.
Per això he llegit que ara alguns bloggers es fan dir influencers ( ja entenc d'on ve el nom) i que són un bon negoci.
Comparteixo un enllaç d'un article del diari El Mundo on es demostra que els canvis tecnològics han derivat canvis generacionals i professionals. I penso en tot el que ens queda per veure i com anem a passos de gegants!
Bé, aquesta introducció era per parlar de l'activitat setmanal del blog. Valorant el treball en equip, encara que és una activitat individual, penso que estem fent un bon treball i no tinc cap PERÒ per dir. Tots hem complert en les entrades setmanals, fem valoració del treball, interactuem...i està quedant bufó. És l'activitat que més m'agrada, em sento lliure al parlar, puc ser creativa, provar noves aplicacions, sempre amb una mica de pressió al ser de domini públic. M'ajuda a desconnectar una mica del treball de totes les assigantures.
Ja és un hàbit i sabem quin dia hem de fer l'entrada, i a vegades començo dies abans a pensar i de què parlaré?...
Ara deixaré unes preguntes a l'aire per si algú vol contestar. Quants de vosaltres teniu un blog? Ara que ja ho heu provat en crearieu un de personal? Sobre quin tema tractaria?
Personalment en crearia un, però no tinc clar de què...m'ho pensaré.
Susanna
Hola Susanna.
ResponEliminaAl igual com tu, el moment del Blog em sembla molt interessant perquè acaba convertint-se al igual que en un Estudi en aquella estona entre classes que aprofitem per fer reflexions i converses sobre l’assignatura en veu alta.
Ara bé si aquestes reflexions les fem per escrit poden acabant sent molt més constructives. Primer perquè cal que pensem, reflexionem i analitzem prèvia plasmació escrita. A diferència de quan parlem que a vegades podem dir sense reflexionar massa bé sobre el problema en qüestió.
Per tant la idea del blog la trobo molt interessant com a eina de reflexió del treball.
Sobre la pregunta si en crearia un de personal després de l’assignatura? Es una pregunta que m’he fet durant l’assignatura? No t’ho sabria dir al moment actual, però crec que es bo tindre la ment oberta i pot ser la resposta hauria de ser: i qui sap?
Salutacions i fins la propera!!
Irene Borràs
Hola Susanna,
ResponEliminaestic d'acord amb tu i la Irene que això del blog és una mica un espai més personal entre la feina de les assignatures, i de deixar anar una mica més la creativitat. I també com a mitjà per a expressar què sentim quan treballem dins el grup.
Jo de gran també vaig voler ser bloggera! Ara fa uns anys vaig voler aprendre com funcionaven els blogs i en vaig començar uns quants, més que res per aprendre: de reflexions personals, de lectures i d'activitats per fer amb nens. També els he utilitzat amb els alumnes.
Però escriure regularment en un blog porta molta feina i de moment tots estan aparcats.