Hola
de nou,
Acabem
de passar una setmana bastant tranquil·la. La PAC3 va ser entregada
i l'espera del nou enunciat ens ha permès un respir de
l'assignatura.
Tinc
la sensació que el ritme va disminuint a mida que anem avançant en
el temps. Tinc un missatge del Joan a la memòria, al principi de començar el curs: “és una
assignatura que comença una mica a fons” potser no ho deia amb les
mateixes paraules però aquesta és la idea que em va quedar. A fe
que tenia raó!
Recordo
els inicis, tot nou, moltes coses a aprendre i companys a conèixer.
Posar a punt la màquina sempre requereix un cert rodatge previ.
Nosaltres el vam anar fent al llarg de les etapes que anàvem
assolint, com no podia ser d'altre manera (imagino que molt dels
companys de classe van fer igual).
Ara,
quan ens disposem a encarar l'última PAC de l'assignatura,
considero que aquest rodatge ja s'ha acabat. És
evident que sempre es pot millorar. Però a dia d'avui, la posta a
punt dels engranatges que fan que la màquina funcioni, estan ben
engreixats, segons el meu punt de vista, clar!
Companys,
no sé si us passa, però tinc la sensació que estem a l'espera de
les publicacions al tauler de l'aula per a llançar-nos de ple a
l'esprint final.
Arnau
Mateus
Si, Arnau, dóna la sensació de més relaxació però no ens deixem enganyar que ja tornem a engegar. Això sembla la muntanya russa. Agafem-nos que fa pujada!
ResponElimina