"La igualtat no és útil per a la col·laboració" (Isabel Aguilera, exdirectora general de Goggle Espanya i Portugal)

Bandada d'ocells. Llicència CC0. Domini públic. Font: Pixabay.

El passat 10 de maig vaig llegir al blog dels nostres companys Competències Digitals dels Usuaris l'entrada de la Irene "La crítica i la seva gestió". Crec que va encetar un tema molt interessant, el de la crítica.

Reconec que quan vaig començar els estudis a la UOC i vaig veure que aquesta era una assignatura en què calia treballar en equip, la meva primera reacció va ser de mandra. Mandra perquè, entre altres coses, treballar en equip implica que has de 'justificar' la feina davant dels companys, acceptar les seves crítiques i -cosa també molt difícil- donar la teva opinió. A banda que, ara que ja encarem la recta final, reconec que és l'assignatura on m'ho he passat millor, també reconec que no ha estat tan difícil valorar i que et valorin la feina; és més, penso que és imprescindible i molt bo per a un equip fer-ho. La manera més encertada de fer-ho, segons el meu parer és començar donant les gràcies per la feina feta als companys, valorant els aspectes positius, innovadors, ben treballats, de la feina feta i proposant millores, girs... aportant el que creus que donarà valor afegit a la feina feta.

I per acabar el post, m'agradaria anotar les cinc claus que Isabel Aguilera, exdirectora general de Google Espanya i Portugal, considera importants en el treball en equip, en l'entrevista que li va realitzar Aida Corón pel diari elMón.cat:

1. Un nou model educatiu: la col·laboració és quelcom que s'adquireix gràcies a l'educació. Per Isabel Aguilera existeix un buit pel que fa a la “generositat, reconeixement i escolta dels altres, capacitat resolutiva, i humanitat”. Uns valors que només es poden fomentar amb un programa que inclogui el “desenvolupament de les habilitats i capacitats idònies per generar l’ecosistema col·laborador”.
2. Diversitat en l'entorn de treball: els equips s'han de crear expressament per a assolir objectius concrets.
3. Una bona atmosfera de treball: l'atmosfera ha de propiciar el treball col·laboratiu i la base implica oferir uns recursos tecnològics i un espai adequats. 
4. Jerarquia sense autoritarismes: tenir una estructura on cada persona té un càrrec definit i afí a la seva preparació és una qüestió de lògica i optimització del treball. Però aquesta divisió de les tasques no ha d’implicar hermetisme, sinó que ha de ser el que enriqueixi els avenços diaris. L’opinió d’una persona aliena a les rutines diàries pot ser la visió externa que detecti un error important. Per això, Isabel Aguilera no dubta a recordar que “la igualtat no és útil per a la col·laboració”.
5. Un líder visionari i inspiracional. La persona que adquireix el rol de líder ha de tenir clar quina és la fita principal de l’equip i tenir visió de futur. Entre les habilitats que ha de tenir, Aguilera destaca les següents: “Detectar la millor estratègia per a la companyia, trobar i corregir els possibles errors, i ser crític i visionari”. Ha de ser un talent que pugui contribuir a la competitivitat sana, compartint el fet necessari per a la millora de l’equip”. I l'empresària afegeix un últim requisit indispensable: “No tenir por, saber afrontar el risc i inspirar la resta de companys”.

Bona nit!