El primer dia d'escola...
A mitjans de febrer, em trobava escoltant música de Beethoven a casa, anant al Corte Inglés a buscar la bata, l'estoig, la carpeta i una llibreta de colors. Tot estava a punt per començar una nova aventura de 3 assignatures.
En el primer dia de "cole" vaig trobar-me uns materials relativament convencionals en dues assignatures i en una no entenia res de res...Tampoc vaig desesperar i vaig esperar impacient a què es desenvolupessin els fets.
A les dues setmanes, va aixecar-se el teló de l'assignatura i vaig adonar-me que a casa meva Beethoven no tenia cabuda, sense conèixer el motiu, Metallica va apoderar-se de mi. Encara no sé ben bé que ha passat, però ens trobem a l'equador del curs i ha passat volant!
La gran sort va ser que en el camí vaig trobar a 3 companys que m'acompanyarien durant la resta de la aventura. Tots 4 partíem del mateix objectiu, i a als 4 ens agrada fer bé les coses, per tant, intentem fer-ho el millor que podem. Segur que hi ha coses que podem millorar, però per ser la primera vegada que utilitzem un format d'aquest estil penso que ho estem fent molt bé i ordenats.
Personalment, estic acostumat a treballar en equip, per mi no és un problema compartir, però sempre ho he fet de forma presencial, com a molt alguna reunió amb Skype. Aquesta experiència ens servirà a tots per aprendre una altra forma de treballar, tot i què prefereixo fer-ho personalment.
Ara hem fet una planificació grupal, on els membres del grup ens hem posat d'acord en fer les tasques amb una data límit, això fa que el so de la música a casa meva pugui descendir una mica, ja que tinc molt més clar el què haig de fer, com ho haig de fer i quan ho haig de fer.
Des del punt de vista grupal, l'equip està fent un esforç extra, dedicant més temps a aquesta assignatura que a les altres perquè hem obtingut un compromís ferm en què la feina ha de sortir endavant, a més de nosaltres mateixos, les nostres accions repercuteixen en 3 persones més, i tots som conscients i estem treballant més hores de les què pensàvem a l'inici per què el projecte surti endavant. Com bé deia l'Arnau, aquest grup ha adquirit un compromís vers els altres i no hi ha cap membre que no estigui complint amb les seves obligacions.
Personalment, estic content del grup que tenim, i m'agrada pensar que on no arribi jo tindré un recolzament de qualsevol membre del grup, ja que tots estan disposats a donar un cop de mà.
Ferran Vicente Díez
P.D. Ara què entreguem la PAC 2, podré posar una mica de música "Pachanguera" per celebrar-ho? :P
Hola Ferran,
ResponEliminaEstic molt d'acord amb tu en què hem coincidit quatre persones compromeses amb la feina i això es mostra setmana rere setmana. A mi m'ajuda a treballar sense la pressió extra de pensar si algun company et dejarà "penjat".
Ja pots començar a pensar quina música posaràs per celebrar el final del projecte...
Fins després,
Susanna Castellana
Ferran,
ResponEliminauna entrada molt bonica i literària, amb aquest símil de la música. És molt gratificant que ens consideris els teus companys en aquesta aventura i que comentis que a tots ens agrada fer bé les coses. Jo també penso el mateix, i que tots contribuïm amb allò que podem i aportem els nostres grans de sorra. I el més curiós de tot és que cadascú té unes habilitats ben diferents i que complementen les dels altres!