Començo!
I per a fer-ho recalco la més gran virtut, a entendre meu, d'aquest
equip. El compromís. No ens coneixíem, encara no ho fem del tot,
però anem avançant. El què si que noto és que tots tenim ganes de
fer-ho bé, per a nosaltres mateixos i per als companys. Aquesta
actitud considero que és la nostra més gran qualitat. N'hi ha que
prenen la iniciativa, d'altres intenten millorar-la avançant
moviments, tornem enrere perquè algú considera que el camí no és
el correcte, se l'escolta, s'arriba al quòrum i se segueix el nou
camí. Totes aquestes accions, que tots hem desenvolupat en un moment
o altre, ens fan avançar.
Personalment
l'inici ha estat confús, potser per ràpid, potser per poc precís,
potser per les dues coses, no ho sé. Degut a aquesta confusió, a
vegades m'he sentit en la situació, no sé si real o no, de no estar
col·laborant tant com els meus companys en el desenvolupament del
projecte, per a superar-la, he intentat esbargir aquesta boira
mitjançant preguntes i proposicions concretes, fent molt èmfasi en
el text escrit. Diria que els companys ho han notat i m'han ajudat,
així com jo he intentat, no sé si amb encert, donar un cop de mà
en els aspectes que he pogut.
Per
a mi, després d'haver començat aquesta experiència, el treball
acotat en equip en entorns virtuals requereix molt més temps que en
un entorn presencial, sobretot pel què fa a organització, el text
escrit pren una importància considerable i les relacions que hi
puguin haver entre els membres de l'equip són una mica més fredes.
També dir però, que el fet de no tenir respostes instantànies fa
que un reflexioni més a la pregunta que té i a les possibles
respostes, cosa que permet, entre d'altres, una cerca més profunda i el descobriment
de noves eines.
D'allí
venim, aquí estem i allà anem i crec que si aconseguim seguir amb
aquest nivell de compromís i d'intercanvi atenyerem la fita volguda
per a tots. No tinc cap dubte que em trobo en l'equip per a fer-ho!
Fins
a la propera
Arnau
Mateus Illa
Hola Arnau,
ResponEliminaUna entrada interessant.
Jo al igual que tu, amb el tema temps també he copsat aquesta desventatja. Penso que s'inverteixen més hores o l'espera de resposta es fa més llarga. També recalcar que si s'inverteixen més hores entre altres raons podria ser perquè se tenen en compte totes les opinions i això precisa un temps per processar (convertint-se al final en un aspecte positiu).
Per altra banda com aspecte positiu al treball asincrònic i distància es que podem treballar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora i això també té la seva importància.
Res més, endavant amb el blog!!
Salutacions.
Irene Borràs
Arnau,
ResponEliminaPer mi tots estem col.laborant. Crec que et sents així perquè si passes més d'un dia sense connectar-te tens un munt de missatges acumulats i et dóna la sensació que no arribes a temps (som un grup que anem per feina). Jo em connecto cada dia uns dos o tres cops i per això no tinc aquesta sensació. Personalment, t'entenc i a vegades, comento "esperem a l'Arnau".
I encara ens queda la meitat de feina per fer...
Susanna Castellana.