MAMA DE GRAN VULL SER...BLOGGER

Aquesta frase me la podria aplicar a mi mateixa, però a la meva edat si li dic això a la meva mare, que ni tan sols sap que és un blog, em dirà: "Has perdut la xaveta". JO???...si fins hi tot ens vénen a les sèries de televisió que hi ha gossos que tenen un blog!

                                                   

El que no és d'estranyar és que alguna de les meves filles m'ho diguin doncs ja començen a ser seguidores d'alguns blogs de moda i de no sé de què més...on les seves blogueres semblen serps encantadores que enganxen a la gent a seguir-les.

Per això he llegit que ara alguns bloggers es fan dir influencers  ( ja entenc d'on ve el nom) i que són un bon negoci. 

Comparteixo un enllaç d'un  article del diari El  Mundo on es demostra que els canvis tecnològics han derivat canvis generacionals i professionals. I penso en tot el que ens queda per veure i com anem a passos de gegants!

                                        Mi hijo es blogger y gana más dinero que yo

                               

Bé, aquesta introducció era per parlar de l'activitat setmanal del blog. Valorant el treball en equip, encara que és una activitat individual, penso que estem fent un bon treball i no tinc cap PERÒ per dir. Tots hem complert en les entrades setmanals, fem valoració del treball, interactuem...i  està quedant bufó. És l'activitat que més m'agrada, em sento lliure al parlar, puc ser creativa, provar noves aplicacions, sempre amb una mica de pressió al ser de domini públic. M'ajuda a desconnectar una mica del treball de totes les assigantures.

Ja és un hàbit i sabem  quin dia hem de fer l'entrada, i a vegades començo dies abans a pensar i de què parlaré?...

Ara deixaré unes preguntes a l'aire per si algú vol contestar. Quants de vosaltres teniu un blog? Ara que ja ho heu provat en crearieu un de personal? Sobre quin tema tractaria?

Personalment en crearia un, però no tinc clar de què...m'ho pensaré.

Susanna

     

                             

  

Resultats de l'enquesta sobre l'ús d'aplicacions per a treballar en equip i Whatsapp

Bon dia,
fa uns dies vam proposar una petita enquesta sobre les aplicacions que estem utilitzant per a treballar en equip. Moltes gràcies a tots els que heu tingut l'amabilitat de contestar-la.

Heus aquí els resultats obtinguts:

Resultats enquesta sobre ús d'aplicacions

De les respostes obtingudes en podem extreure que:

Google Drive: el 58,3 % dels enquestats no havien utilitzat mai l'aplicació. La valoració majoritària és molt alta, d'un 5 (75 %).
Gannter: ningú havia utilitzat prèviament aquesta aplicació. La valoració que en fa la majoria (58,3 %) és d'un 3.
Blogspot: el 66,7 % és la primera vegada que l'ha utilitzat. La valoració majoritària (58,3 %) és d'un 4.
Zotero: el 100 % dels enquestats és la primera vegada que ha utilitzat l'aplicació. El 50 % la valora amb una nota de 4.
GSites: el 83,3 % no l'havien utilitzat mai. El 50 % el valora amb un 4.
Mapes conceptuals: els equips hem utilitzat les aplicacions bubbl, draw.io, Mindomo i LucidChart.
  bubbl (Opinions: 4, 4, 3, 4).
  draw.io (Opinió: 5).
  Mindomo (Opinions: 3, 3, 4 i 5).
  LucidChart (Opinions: 4, 4, i 4).

Parlant d'una altra aplicació, ara mateix no estem utilitzant el Whatsapp per a comunicar-nos, tot i que en un primer moment n'havíem parlat. Segons la meva opinió, el fet de concentrar els missatges en l'espai de debat del grup em resta estrès i em permet llegir-los realment quan puc treballar. Què en penseu, vosaltres?

...El ojo que todo lo ve (Ojo de la providencia) ...

Si, es una pel·lícula vella, ja ho sé... Tranquils que no faré espòiler...

Us he afegit els primers 7 minuts de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "La ventana indiscreta". Us sentiu identificats amb la dona en roba interior?

Portem unes setmanes interactuant entre nosaltres, fent una sèrie de tasques bastant dirigides i pautades, però sempre hi ha algú mirant...

Volia parlar d'aquesta sensació de continua avaluació, o com es diu formalment: "Avaluació continua". Des de que vaig començar a la UOC totes les tasques són avaluables, i en cert part és lògic ja que d'alguna forma s'ha de valorar la nostra feina no presencial. 

Aquesta sensació no em causa cap mal, però a vegades si que és un extra de pressió que potser en les meves tasques diàries a la feina no tinc (en aquest sentit soc afortunat).

Ja que parlem del tema... Heu vist el Show de Truman?

Ara ens toca introduir-nos en el mon del Big Data, de moment com a introducció. Però la meva primera reflexió és: imagineu un mon en el què som els productors del "Show de Truman", l'home que mira per la finestra a "La ventana indiscreta" i "El ojo de Sauron"?

El Big Data és capaç de llegir i interpretar dades no estructurades i predir resultats futurs mitjançant algoritmes estadístics. També és capaç de llegir informació de diferents fonts d'informació, per tant, un administrador de Big Data, pot arribar a tenir accés a tota la informació de la organització...

Tornaré a formular la pregunta...Us sentiu identificats amb la dona en roba interior?

Mapes conceptuals

Bona nit a tothom,

Les entrades es multipliquen... Recordo la primera entrada que vaig fer, tenia la sensació que hi havia moltes coses a dir. Aquesta sensació ha canviat i ara enlloc de ser estressant resulta més aviat sorprenent...ja em toca!? Doncs sí senyor, les setmanes passen volant quan arribes a casa després de treballar i et toca seguir treballant.

Aquesta setmana, passada ja, ens hem dedicat a fer el mapa conceptual. Jo tenia una idea més o menys clara del què era i de com s'havia de fer (sempre he trobat interessant estructurar la informació en esquemes, considero que et donen un punt de vista més “ampli”). Vàrem començar a estructurar la criatura a partir de l'índex i aviat la base va ser fonamentada. Idea central i diferents línies que se n'anaven cap a totes direccions per a mostrar nous punts del projecte. 

Ja està llest! Doncs no! Revisant el concepte de mapa conceptual i prenent exemples d'altres anys i d'internet, el grup es va adonar que el què havíem fet no era ben bé el què se'ns demanava.

Canviem-ho doncs! I el segon esquema que va sortir, no hem va acabar de fer el pes...

Canviava lleugerament la idea que jo tenia d'aquests tipus d'estructures i no estava segur de què fos el què s'ens demanava... Vaig acabar accedint... no ho vaig fer per acceptació de la democràcia grupal, ho vaig fer perquè em vaig adonar del meu error. La meva idea inicial no era la demanada. Ho vaig poder constatar tornant a revisar els mapes d'altres anys i el concepte “mapa conceptual” a internet (segona vegada, ja ho sabeu). 

Així doncs, seguint la dita “rectificar és de savis”, vaig fer el savi i vaig rectificar de bona gana. Dues o tres petites modificacions més i ja teníem el mapa enllestit.

Bona nit

Arnau Mateus

A LA TERCERA VA A LA VENÇUDA...O A LA DESENA POTSER

No sabeu el temps que em passo intentant fer les coses i, encara que a vegades no surten com voldria, a vegades has d'acceptar els resultats. El meu pensament era fer una entrada especial en aquest dia. La qualitat és millorable però si l'objectiu del blog és aprendre a fer servir eines TIC i valorar el treball en equip, crec que he fet les dues coses. 

Salutacions a tots!

Petita enquesta sobre les aplicacions utilitzades en el treball en equip

Bona nit,

en aquesta entrada volia passar una petita enquesta a tothom qui vulgui (no us portarà més enllà de 2 minuts) sobre les aplicacions que hem anat utilitzant fins ara en el nostre treball en equip. M'agradaria reflexionar sobre si havíem utilitzat prèviament aquestes aplicacions i quina opinió ens mereixen.

En una altra entrada miraré de publicar els resultats.

Moltes gràcies per respondre!

Petita enquesta sobre les aplicacions utilitzades en el treball en equip

...Caminante no hay camino, se hace camino a la PAC 3...

Comença Machado, però segueixo jo... Venim de la PAC 2, on hem fet una molt bona feina, sota el meu punt de vista. Jo personalment he assolit els següents objectius:

- He arribat a la meitat d'una assignatura amb una exigència que no m'esperava i he sigut capaç de fer les tasques entenent-les.

- He entrat a la UOC i ja sé com navegar-hi per la plataforma.

- He aprés coses que potser són útils pel dia demà.

- M'he entès amb persones que no he vist mai i hem tingut la capacitat d'efectuar totes les tasques què se'ns exigien.

- Sé com funciona Google Drive.

- Sé com funciona Google Sites.

- He conegut Zotero.

No sé què en dirà la resta de l'equip, però jo "he hecho camino al andar".

És cert que les qualificacions podrien haver anat millor, però no entra dins dels meus objectius ser perfecte, tot i què exigent si que ho soc.

Ara toca anar a la PAC 3, i l'afronto de la mateixa manera que la PAC 1 i la PAC 2, vull aprendre. Per fer-ho caldrà gaudir de cada moment i anar absorbint contingut a mesura què fem les tasques, la exigència serà part de la motivació per fer-ho i de ben segur que ho faré el més bé que pugui, però no pecaré de convertir-ho en obsessió.

Per acabar, afegiré un documental sobre la mort d'Iñaki Ochoa de Olza, on explica el significat de la frase que ell mateix va dir: "Subir una cumbre es como comerse una tarta y hacer cumbre es la guinda, si me como la guinda bien, si no, me he comido todo el pastel."

Ferran Vicente

Petita valoració de la feina feta

Després d'entregar la PAC 2 a mitja setmana, una certa desconnexió del treball de l'assignatura a vingut. Sembla que al final hem sabut seguir el pla de treball, més o menys, i l'entrega de la PAC s'ha efectuat sense problemes. També hem rebut la nota de la PAC 1, i tot i que ens hem adonat que tenim aspectes a millorar, considero que en general la feina feta i presentada a estat bona.

L'avaluació feta pel tutor de la nostra PAC 1 ens mostrava diferents punts febles, m'agradaria centrar-me en un de concret. Importància de comprendre amb exactitud l'enunciat de la PAC.

Personalment llegeixo l'enunciat al principi, el llegeixo detingudament i identifico o crec fer-ho, els punts importants d'aquest. Potser no l'interioritzo prou, però. Dic això perquè diria que ens hem trobat sovint en la situació d'haver de tornar a llegir aquest mateix enunciat a mitja activitat, sigui quina sigui.

De cara aquesta nova PAC intentaré tenir encara més present aquest enunciat al llarg de les diferents activitats que s'ens proposen, per a poder identificar millor la feina especifica que s'ens demana.

Fins la propera

Arnau Mateus Illa

P.D. Aquesta petita desconnexió no ha estat malament, piles carregades!

COMENCEM LA PAC 3...

Ara que comencem la PAC 3 hem d'intentar millorar els aspectes més fluixos que tenim tal com has dit Marta. A banda de millorar les presentacions  crec que en el que ens hem de centrar més és en la recomenació de la lectura exhaustiva dels enunciats i els materials que se'ns ofereixen i seguir les pautes que el Joan ens va donant al tauler. Aquí voldria aplicar la dita que diu: "sin prisa pero sin pausa". 

Personalment sóc una persona molt exigent en mi mateixa i sempre intento superar un resultat, sigui bo o dolent. Per mi la motivació és part de l'èxit de l'execució d'un projecte i, veient les notes, les ganes de superació en cada PAC em motiva cada cop més. Crec que aquesta primera valoració ens motivarà a perfeccionar més la nostra tècnica de treball. Marta, Arnau, Ferran, no sé com ho veieu...

Mapa conceptual

La primera activitat, la creació del mapa conceptual crec que ens serà una mica difícil. Primer per l'ús d'un programa nou i segon per fer una visió analítica del nostre treball i encaixar els conceptes amb el que volem expressar en grup. Espero que no ens dificulti gaire la nostra planificació temporal i poguem seguir el nostre ritme proposat.

Per acabar...

Mirant vídeos de treball en equip he trobat uns vídeos d'en Xesco Espar, ex-entrenador de balonmano del FC Barcelona, que m'han agradat molt. Ara és coach i és professor del Master d'emprenedors. Us passo el que parla dels cinc valors de l'equip: generositat, humilitat, confiança, entusiasme i compromís. A veure que us sembla. 

Salutacions a tots!

Susanna Castellana

Punts forts com a grup i propostes de millora

Bona tarda,

a partir de la qualificació que hem rebut de la PAC1 i del temps que ja portem treballant junts, penso que ja podem reflexionar sobre el nostre treball en equip. Segons la meva opinió:

Punts forts com a grup:

Quadre "Los Castellers", d'Elena Kudryashova.

• Agilitat en la presa de decisions.
• Organització.
• Freqüència alta de comunicació.
• Repartiment de tasques de coordinació.

Punts millorables:

• Qualitat dels documents presentats.
• Mancances en els acords inicials: no hem inclòs què passaria en el cas d'absència d'un membre, quines són les habilitats i interessos de cadascú ni quin sistema de votació en la presa de decisions utilitzarem.
• Ha faltat una lectura de les PAC més acurada.

Propostes de millora:

• Incloure les mancances anotades en els acords inicials.
• Fer una lectura profunda del que se'ns demana a la PAC (abans de començar la tasca i una relectura just abans de l'entrega). Se'n podria encarregar la persona encarregada de l'entrega.
• Intentar millorar el contingut dels documents entregats.

Marta Dalmases Secanell

El primer dia d'escola...

A mitjans de febrer, em trobava escoltant música de Beethoven a casa, anant al Corte Inglés a buscar la bata, l'estoig, la carpeta i una llibreta de colors. Tot estava a punt per començar una nova aventura de 3 assignatures.

En el primer dia de "cole" vaig trobar-me uns materials relativament convencionals en dues assignatures i en una no entenia res de res...Tampoc vaig desesperar i vaig esperar impacient a què es desenvolupessin els fets. 

A les dues setmanes, va aixecar-se el teló de l'assignatura i vaig adonar-me que a casa meva Beethoven no tenia cabuda, sense conèixer el motiu, Metallica va apoderar-se de mi. Encara no sé ben bé que ha passat, però ens trobem a l'equador del curs i ha passat volant!

La gran sort va ser que en el camí vaig trobar a 3 companys que m'acompanyarien durant la resta de la aventura. Tots 4 partíem del mateix objectiu, i a als 4 ens agrada fer bé les coses, per tant, intentem fer-ho el millor que podem. Segur que hi ha coses que podem millorar, però per ser la primera vegada que utilitzem un format d'aquest estil penso que ho estem fent molt bé i ordenats.

Personalment, estic acostumat a treballar en equip, per mi no és un problema compartir, però sempre ho he fet de forma presencial, com a molt alguna reunió amb Skype. Aquesta experiència ens servirà a tots per aprendre una altra forma de treballar, tot i què prefereixo fer-ho personalment.

Ara hem fet una planificació grupal, on els membres del grup ens hem posat d'acord en fer les tasques amb una data límit, això fa que el so de la música a casa meva pugui descendir una mica, ja que tinc molt més clar el què haig de fer, com ho haig de fer i quan ho haig de fer. 

Des del punt de vista grupal, l'equip està fent un esforç extra, dedicant més temps a aquesta assignatura que a les altres perquè hem obtingut un compromís ferm en què la feina ha de sortir endavant, a més de nosaltres mateixos, les nostres accions repercuteixen en 3 persones més, i tots som conscients i estem treballant més hores de les què pensàvem a l'inici per què el projecte surti endavant. Com bé deia l'Arnau, aquest grup ha adquirit un compromís vers els altres i no hi ha cap membre que no estigui complint amb les seves obligacions.

Personalment, estic content del grup que tenim, i m'agrada pensar que on no arribi jo tindré un recolzament de qualsevol membre del grup, ja que tots estan disposats a donar un cop de mà.

Ferran Vicente Díez

P.D. Ara què entreguem la PAC 2, podré posar una mica de música "Pachanguera" per celebrar-ho? :P

Primera valoració del treball en equip en entorns virtuals

Començo! I per a fer-ho recalco la més gran virtut, a entendre meu, d'aquest equip. El compromís. No ens coneixíem, encara no ho fem del tot, però anem avançant. El què si que noto és que tots tenim ganes de fer-ho bé, per a nosaltres mateixos i per als companys. Aquesta actitud considero que és la nostra més gran qualitat. N'hi ha que prenen la iniciativa, d'altres intenten millorar-la avançant moviments, tornem enrere perquè algú considera que el camí no és el correcte, se l'escolta, s'arriba al quòrum i se segueix el nou camí. Totes aquestes accions, que tots hem desenvolupat en un moment o altre, ens fan avançar.

Personalment l'inici ha estat confús, potser per ràpid, potser per poc precís, potser per les dues coses, no ho sé. Degut a aquesta confusió, a vegades m'he sentit en la situació, no sé si real o no, de no estar col·laborant tant com els meus companys en el desenvolupament del projecte, per a superar-la, he intentat esbargir aquesta boira mitjançant preguntes i proposicions concretes, fent molt èmfasi en el text escrit. Diria que els companys ho han notat i m'han ajudat, així com jo he intentat, no sé si amb encert, donar un cop de mà en els aspectes que he pogut.

Per a mi, després d'haver començat aquesta experiència, el treball acotat en equip en entorns virtuals requereix molt més temps que en un entorn presencial, sobretot pel què fa a organització, el text escrit pren una importància considerable i les relacions que hi puguin haver entre els membres de l'equip són una mica més fredes. També dir però, que el fet de no tenir respostes instantànies fa que un reflexioni més a la pregunta que té i a les possibles respostes, cosa que permet, entre d'altres, una cerca més profunda i el descobriment de noves eines.

D'allí venim, aquí estem i allà anem i crec que si aconseguim seguir amb aquest nivell de compromís i d'intercanvi atenyerem la fita volguda per a tots. No tinc cap dubte que em trobo en l'equip per a fer-ho!

Fins a la propera

Arnau Mateus Illa

Companyerisme en el grup

Hola a tots, ja m'estic acostumant a comunicar-me virtualment però si us he de dir la veritat, en moltes ocasions trobo a faltar el cara a cara amb la persona, el contacte físic. Val a dir que pensava que seria molt complicat poder establir connexions afectives amb les persones a través de la xarxa però he trobat tres companys boníssims, bones persones, treballadors, respectuosos, complidors, bons companys.....bé no dic més perquè potser s'ho creuran massa.

En aquesta primera entrada destaco el companyerisme perquè en certes ocasions he trobat dificultats en temes dels programes informàtics i m'han ajudat molt i m'han guiat com fer-ho i ho he aconseguit.

Gràcies a tots!

En general el treball en equip està resultant molt enriquidor, tant per la part personal com grupal. Tenim una bona comunicació de missatges i el treball va a bon ritme, estic molt satisfeta. Penso que potser a vegades pequem de voler córrer massa  per avançar la feina i voler acabar a temps i això ens ha portat que en alguna ocasió ens hem avançat a alguns companys que porten un altre ritme. No ho fem amb mala intenció tan sols crec que som impulsius però amb el temps ho anem corregint.

Per últim voldria dir que aquesta assignatura, que al principi que no sabia com era pensava que era més fàcil, la trobo molt intensa i que és la que m'està requerint més temps respecte les altres. Hi dedico moltes hores ja que el meu nivell era molt bàsic, i com diu la Marta moltes hores de son. Però val la pena perquè un cop vas adquirint habilitats les coses les fas més ràpides i cada cop et vas superant. Per mi és com una addicció, com més saps més vols saber.

Doncs fins la setmana que ve. Desitjo que tots els grups els hi vagi molt bé i que disfrutin com ho fem nosaltres.

Susanna Castellana

Estudiant del Grau d'Informació i Documentació

Treballar en equip

Bé, encetem blog!

Els 4 membres de l'equip hem decidit espaiar les intervencions al llarg de la setmana, i jo vaig escollir escriure els dijous. Sempre costa començar a escriure sobre un tema, però som-hi.

Us haig de fer una confessió. Sempre m'ha fet mandra treballar en equip. Reconec que m'agrada treballar sola: faig les coses a la meva manera, i quan vull (jo de seguida vull treure-m'ho de sobre). Suposo que els meus companys ja han notat que ja estic pensant en el pas següent i de vegades passo el carro per davant dels bous (és el meu defecte...). Molta acció i poca reflexió. 

Però us vull fer una altra confessió: en aquesta ocasió hi he trobat el què, en el treball en equip. Potser la gràcia és que no ens coneixem de res, que no ens veiem, que cadascú aporta coses diferents. I en aquest sentit he trobat màgic veure com algú havia pensat una cosa totalment diferent a la teva (i treballant sola, amb les meves inèrcies, no hi hauria arribat mai).

Per acabar aquest post m'agradaria fer un comentari del que de moment m'ha arribat dels meus tres companys.

Susana: ets molt pencaire. T'has posat al dia en les eines ofimàtiques en un temps rècord (en els fulls de càlcul, en el Drive, el blog), a costa de treure hores de son.

Ferran: vas al gra. Quan ens envies un missatge, les directrius són clares. Resolutiu. I ens recordes de tant en tant que també cal tenir vida privada!

Arnau: crec que ens aportes el toc d'humor. Recordo un missatge on deies: accepto gustós aquest encàrrec però no tinc ni idea de com es fa (o alguna cosa així). De vegades veus les coses des d'un altre punt de vista que em fa pensar.

Una curiositat que demano als altres equips: nosaltres ens hem enviat un total de 238 missatges, a data d'avui. Són molts, pocs? Quants en porteu vosaltres?

Marta Dalmases Secanell